Editorial

La xifra de persones registrades al Servei Català d’Ocupació (SOC) ha disminuït en 18 persones, després de dos mesos consecutius de pujades, fins a ser 1.456 persones a finals de març, després que, en aquesta ocasió, la Conca de Barberà sí que hagi seguit la tendència que ja es nota tant en el conjunt de l’Estat espanyol com a la resta del nostre país, de lleugera recuperació de l’ocupació. Amb tot, però, si mirem aquestes xifres que cada mes facilita el Servei d’Ocupació de Catalunya amb mentalitat de creure-les com a creació o no d’ocupació, segons pugin o baixin les xifres, veurem que tant en l’àmbit estatal, del país com local, les baixades que registren els diferents serveis públics d’ocupació no són tampoc per llençar coets, ja que, si ens ho mirem des de la perspectiva que realment es crea ocupació, quantes dècades caldrien de lleugera baixada de l’atur per tal de tenir uns índexs d’aturats realment europeus? I és que rebaixar aquest 26% de taxa d’atur que registra l’Estat espanyol no sembla que serà una cosa a l’abast dels governs, senzillament perquè cap dels diferents governs que hi ha hagut a l’Estat no s’ha preocupat de fer cap pacte d’estat i uns plans amb una previsió de quinze o vint anys sobre cap a on dirigir els destins econòmics de l’Estat, tal com sí que es feia en èpoques que més val no recordar amb els famosos “Planes quinquenales”. En aquest sentit, mentre la tragèdia de saber què portar-se a la boca voreja o ha entrat en moltes de les nostres llars, els diferents governs semblen guiar-se només per motius electorals sense que realment hi hagi cap pla econòmic sostenible i creïble que permeti dir quina ha de ser l’especialització o conjunt d’especialitzacions de la nostra eco mom i a. A més a més, i per acabar-ho d’adobar, sembla que hi ha molts indicis que s’estan tornant a cometre els mateixos errors que ens han portat a la catàstrofe d’aquesta crisi i hi ha molts despatxos en els que encara es creuen que el ciment tornarà a salvar l’economia. I això, no és segle XXI.