Editorial

Tots devem haver notat l’increment en el cistell de la compra. D’això ningú se’n salva, i és un tema que sempre preocupa. És el cistell el culpable d’això? No, és clar, és una manera de dir, potser més elegant i païble, en parlar del que necessitem per viure.

Doncs resulta que aquests preus, els del cistell, s’han quintuplicat, sobretot en el cas de fruites i hortalisses. El més curiós de tot no és la pujada –que pica, per descomptat–, és que només ho ha fet en el camí que fa del camp al comerç; els agricultors continuen rebent preus d’origen irrisoris.

I doncs, ens podríem preguntar: què està passant amb el cistell? Més enllà d’especular si hi ha algun forat a la nostra compra o a l’envàs amb què la fem, hem de retrocedir uns mesos, quan començaren les pujades del petroli, de l’electricitat i dels fertilitzants.

La sorpresa no ho és tant si mirem que molts d’aquests productes viatgen quilòmetres fins a arribar al nostre rebost. També, pel que fa a la manera tradicional de cultivar, tothom sap que no hi és necessari cap endoll. Tampoc els fertilitzants –que ja comencen a ser qüestionats, per fi, seriosament–, pels perjudicis per a la nostra salut i el medi ambient.

Si hi pensem un poc més, potser ens avindrem a tornar a un passat en què es menjava allò que havia cultivat un mateix, o el veí. Perquè ha arribat un punt en què no podem culpar sempre el petroli, ni l’electricitat, ni la resta.

És per això que us vull parlar de comprar a pagès, als nostres pròxims, i productes de temporada que no hagin fet un viatge internacional.

Hi ha centenars de cooperatives, grups de consum i botigues que compren amb aquest ideal. I ni surt més car, ni és quelcom inventat. És una nova realitat agafada del passat i que, ara per ara, sembla ser la més justa.