Editorial

Aquest passat dilluns, Josep Amill, alcalde de Sarral, agafava el relleu de Ramon Borràs al capdavant de la presidència del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Es complien així els acords de legislatura que preveien la meitat del mandat per a cadascun dels protagonistes.
Malauradament, però, per motius de força major, Amill va haver de fer-se càrrec de l’ens comarcal abans d’hora i de forma provisional, completant des d’ara i fins al final de l’actual legislatura, el temps marcat.

Tant l’un com l’altre protagonista, així com tots aquells que els han precedit, han aconseguit que el Consell Comarcal de la Conca de Barberà hagi esdevingut un consell d’autèntica unitat entre les diferents forces polítiques que en formen part, a més d’haver tirat endavant un gran treball mancomunant els serveis dels diferents municipis que, per la seva tipologia, d’altra manera no haurien pogut tirar endavant per ells mateixos.
D’aquesta manera, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà és un dels consells comarcals que més serveis gestiona de tot el país. I tot plegat és important quan, des de diferents fronts, s’ataca la suposada inutilitat dels Consells Comarcals, fins i tot, des de dintre del nostre país i sense cap necessitat que els atacs vinguin des del govern central. Lògicament, els atacs més ferotges arriben des de les grans capitals del país, que són incapaces de veure com els petits municipis tenen unes necessitats que per a elles són inimaginables, atès els pressupostos que mouen; sense oblidar que és ben difícil que capitals com Tarragona o Barcelona, encara més, tinguin una mentalitat comarcal.

Sigui com sigui, els consells comarcals, sobretot, en comarques amb petites poblacions com la nostra, són del tot importants per tal de garantir el benestar, els serveis bàsics i el medi ambient de tots els seus habitats i territori. I és que, tot i la bona voluntat de les diputacions, un consell sempre està més a prop del seu ciutadà que no pas organismes superiors.