Editorial

Després de la Diada exitosa de l’11 de Setembre, ens adonem de la classe de polítics que tenim; no és d’estranyar que últimament no parin de sortir noves formacions polítiques oferint-nos un futur més esperançador. Aquesta setmana hem pogut veure com personatges del món de la política de diversos partits s’han omplert joia. El primer premi, sens dubte, el donaríem al ministre Margallo, que va arribar a dir que, per aturar les eleccions del 9 de novembre, es podria arribar a suspendre l’autonomia de Catalunya; el segon premi ex-aquo se l’emportarien la senyora Chacón i la senyora Sánchez Camacho, totes dues, quan es tracta de Catalunya, sembla que siguin del mateix partit, de l’anticatalanista. De la primera, hem sentit per activa i per passiva que ella s’estima el pare i la mare; i que no l’han d’obligar a deixar d’estimar un dels dos. Però aquesta senyora no té en compte, pel que es veu, el que poden pensar els fills quan tenen un pare o una mare que els maltracta, els humilia, no se l’estimen, etc. El fill, evidentment, el que farà és esperar la majoria d’edat per poder-se independitzar. La senyora Chacón ha tingut moltes responsabilitats en el món de la política; segur que ha fet moltes coses, però no en trobarem cap en la qual es pugui demostrar la seva estima cap al nostre país. I què podem dir de la Sánchez Camacho, que entre tot l’ampli ventall de defectes que arriba a tenir, se n’hi ha d’afegir un altre: el que està malament de la vista i de l’oïda, ja que, pel que es veu, i mai millor dit, no va veure la gentada que hi havia per la Diada i tampoc no deu haver escoltat enlloc els més de dos milions de persones que van sortir al carrer. En els últims dies, només para de predicar que el suflé independentista està baixant. Realment, paradoxal que dues persones com la Chacón i la Sánchez Camacho arribin a estar d’acord amb tot el que elles diuen que els diferencia; però en el que sí que estan unides és a anar en contra de la consulta, en contra de la majoria, en contra d’una cosa tan elemental com és la democràcia i el poder exercir el dret a votar. Que no es preocupin, que, quan siguem independents, intentarem que se sentin a gust en el nostre país i podran observar i visualitzar que, quan no t’estimen, és millor estar sol i que, quan tanta gent de totes les idees i religions es posen d’acord, és perquè potser tenen quelcom de raó.