Editorial

Aquesta setmana l’editorial respira admiració per la comarca. Un espai petit, com el reducte dels gals de les vinyetes d’Astèrix i Obèlix, que s’està fent sentir per tot el país.

No és que vulguem fer apologia de la revolució, que tampoc seria tan greu, sinó que parlant amb una periodista m’ha fet una reclama molt justa: la Conca no és notícia per als grans mitjans.

Aquesta setmana, però, els que resistim en aquest reducte rural hem sigut testimonis de decisions de vital importància en molts dels nostres pobles, d’haver arribat a acords i deixat de banda els interessos propis pels comunitaris. També hi ha, i encara n’hi haurà, tot un seguit d’espectacles a Rocafort que les grans ciutats ja voldrien. Exposicions d’art a Santa Coloma, la presentació d’una guia inèdita dels boscos de Poblet, i grans accions amb grans ajudes per millorar la vida dels habitants enfront de la sequera d’enguany.

Un petit reducte que ja hi era fa més de 15.000 anys, on va viure i morir un infant durant el paleolític superior.

Tots són fets de la Conca de Barberà, que sembla avançar per fer-se veure en un món de grans esdeveniments. La Conca es deixa conquerir i hi ha molts motius, moltíssims, per voler parlar d’allò que succeeix en un espai tan petit com ho és la nostra comarca.