Del 9 de novembre a les plebiscitàries
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Aquesta setmana l’anunci del president Mas de convocar una consulta en condicions relativament diferents a la que va impugnar l’Estat ha produït un gran terrabastall mediàtic i polític. Aquest dimecres Miguel Ángel Rodríguez (portaveu del Govern espanyol en època de José María Aznar) ha demanat que Artur Mas sigui afusellat. Rodríguez ens ha fet un gran favor, perquè ens ha tornat a indicar clarament qui és el nostre adversari i què hem de fer: votar.
Ara el president Mas ens ha cridat a fer el que fa tant de temps que reclamem. Potser sí que les coses es podien haver fet de manera diferent per no posar al límit la unitat política i evitar que ningú no baixés del carro. Però a la fi tot això forma part de la dialèctica política i dels interessos dels partits, els quals tot sovint se situen en una òrbita diferent a l’òrbita de la ciutadania, que el que vol (com és el cas) és anar de cara a barraca.
La nova consulta del 9 de novembre és importantíssima. I sorprèn que els mitjans d’arreu del món li donin una importància que, aquí, alguns independentistes no li saben veure o no li volen saber veure. Però no ens cansarem de dir que un referèndum, una consulta o un procés participatiu no són cap meta, sinó les eines per arribar a l’objectiu final: la independència. Hem entrat en un període determinant i cada moviment que fem és clau. Tot el món té la mirada posada al 9 de novembre i no podem fallar.
El 9 de novembre tindrem locals habilitats, paperetes i urnes: prou per expressar-nos lliurement i democràticament. A més, tot sembla indicar que aquest cop sí que votarem. El Govern espanyol s’està repensant de no atiar encara més el foc independentista, així que és possible que ens deixi fer.
L’estratègia de l’Estat espanyol en aquest nou 9 de novembre és, de moment, desprestigiar i ridiculitzar la consulta perquè els catalans no anem a votar. Això, a nosaltres, ens suposa assumir una responsabilitat enorme: no ens podem permetre de desprestigiar el procés ni de fer el ridícul davant del món. Cal votar! Cap vot no resta, tots sumen!
El proper 9 de novembre, tant si podem votar com si al final ens ho tornen a impedir, haurem tancat el cicle de carregar-nos de raons. A partir de l’endemà entrem una fase nova i apassionant: preparar les eleccions plebiscitàries. El 10 de novembre entre tots hem de posar fil a l’agulla per escollir, tan aviat com puguem, el Parlament que haurà de proclamar la independència d’aquesta nació mil·lenària.
Per arribar-hi, primer haurem de votar el dia abans. Des d’aquest setmanari exigim a tots els actors implicats que estiguin a l’alçada d’aquests moments històrics: el que ens hi juguem és molt, molt important! Demanem unitat, sentit de país i responsabilitat. El dia 9 de novembre votem tots! Després, convoquem les eleccions plebiscitàries, guanyem-les i proclamem la nostra independència. Som-hi!
Ara el president Mas ens ha cridat a fer el que fa tant de temps que reclamem. Potser sí que les coses es podien haver fet de manera diferent per no posar al límit la unitat política i evitar que ningú no baixés del carro. Però a la fi tot això forma part de la dialèctica política i dels interessos dels partits, els quals tot sovint se situen en una òrbita diferent a l’òrbita de la ciutadania, que el que vol (com és el cas) és anar de cara a barraca.
La nova consulta del 9 de novembre és importantíssima. I sorprèn que els mitjans d’arreu del món li donin una importància que, aquí, alguns independentistes no li saben veure o no li volen saber veure. Però no ens cansarem de dir que un referèndum, una consulta o un procés participatiu no són cap meta, sinó les eines per arribar a l’objectiu final: la independència. Hem entrat en un període determinant i cada moviment que fem és clau. Tot el món té la mirada posada al 9 de novembre i no podem fallar.
El 9 de novembre tindrem locals habilitats, paperetes i urnes: prou per expressar-nos lliurement i democràticament. A més, tot sembla indicar que aquest cop sí que votarem. El Govern espanyol s’està repensant de no atiar encara més el foc independentista, així que és possible que ens deixi fer.
L’estratègia de l’Estat espanyol en aquest nou 9 de novembre és, de moment, desprestigiar i ridiculitzar la consulta perquè els catalans no anem a votar. Això, a nosaltres, ens suposa assumir una responsabilitat enorme: no ens podem permetre de desprestigiar el procés ni de fer el ridícul davant del món. Cal votar! Cap vot no resta, tots sumen!
El proper 9 de novembre, tant si podem votar com si al final ens ho tornen a impedir, haurem tancat el cicle de carregar-nos de raons. A partir de l’endemà entrem una fase nova i apassionant: preparar les eleccions plebiscitàries. El 10 de novembre entre tots hem de posar fil a l’agulla per escollir, tan aviat com puguem, el Parlament que haurà de proclamar la independència d’aquesta nació mil·lenària.
Per arribar-hi, primer haurem de votar el dia abans. Des d’aquest setmanari exigim a tots els actors implicats que estiguin a l’alçada d’aquests moments històrics: el que ens hi juguem és molt, molt important! Demanem unitat, sentit de país i responsabilitat. El dia 9 de novembre votem tots! Després, convoquem les eleccions plebiscitàries, guanyem-les i proclamem la nostra independència. Som-hi!
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres