Editorial

Aquest últim editorial del 2022 va adreçat al concepte de tancar l’any, que més enllà de voler dir que abaixem la persiana, o que no voldrem recordar-lo mai més, porta implícit un balanç més aviat comparatiu.

Molts ajuntaments han hagut de presentar els pressupostos del 2023, i amb això, primer, ha calgut fer un balanç de com s’està al final d’aquest 2022, per poder anticipar-se i no anar contra rellotge. El segon motiu d’aquest tancament hauria de servir per aplicar tot el que s’ha après per, en un futur molt immediat, dissenyar una estratègia millor per a l’any que entra.

Tot aquest concepte, que apliquem també a la nostra microeconomia i fins i tot a la vida en si mateixa, requereix una comparativa amb altres anys i, alhora, amb tot el que ha anat succeint-nos durant aquest. Un exercici gens fàcil, i menys en aquest variat 2022, que segur tanquem amb certa urgència.

Tanquem l’any ara o no, més endavant —com fan altres cultures— o mai, aquestes dates conviden a fer un resum. Els ens locals hi estan obligats. Nosaltres, les ànimes més reflexives, ho tenim, més aviat, com una tendència a realçar tot allò més profitós de l’any i, fins i tot, destacar tot allò que volíem fer i que si no hem aconseguit es pot reciclar en un nou propòsit per a l’any que entra.

Som gent recicladora, també podem ser-ho per als tancaments d’any.