Editorial

Estimats Reis, estimades Majestats,

Aquesta setmana l’entrega de cartes als patges reials ha estat el “top ten” de notícies de la comarca.

Vull recordar-vos un fet rellevant, que us concerneix, referent a un poble de Lleida, a la Guàrdia d’Urgell, on van trobar cartes d’infants de fa una cinquantena d’anys. Entre les seves peticions n’hi havia una, d’un infant, ara fet avi, que demanava “una guitarra i un compàs”.

No és un retret, perquè perdre els papers és sovint necessari, tampoc m’interessa especialment aconsellar-vos l’ús de noves eines tecnològiques per a la vostra gestió interna, més aviat el contrari. Vull demanar-vos que continueu demanant cartes als infants que siguin de paper i continguin poesia com el desig “d’una guitarra i un compàs”. Perquè no em puc imaginar un present millor, en els temps que corren, que el de rebre milions de cartes plenes de poesia.

Trobo que sou uns afortunats.

Si hagués de pensar en un desig per a les nostres tradicions i salut patrimonials, seria bo demanar-vos que continuéssiu donant llarga vida a la tradició de fer brandar les campanes de les nostres viles. Perquè, igual que el paper, és pura poesia, i a més, si les sentim, amb això voldrà dir que “n’hi ha per tocar campanes”.