Editorial

Aquesta setmana ha sortit la notícia dels passos que molts ciutadans i ciutadanes estan donant, encara, en contra de les línies de molt alta tensió (MAT), que també han de passar per la Conca de Barberà i que, en cas de dur-se a terme, malferirien el territori i “trinxarien” la ruralitat que el caracteritza.

Segons el prisma d’alguns que vivim aquí, aquest mega-estructura que pretén moure l’energia d’un costat a l’altre per fer-la arribar als grans nuclis, ens hipoteca la salut i el paisatge; això es podria veure a primer cop d’ull. Però en podríem fer una llista més extensa i diversa, si més no un xic contradictòria, perquè per a qui cultiva i malviu amb les ajudes podria ser una bona oportunitat per jubilar-se, i és que si no ens ho prenem seriosament, qui té el poder de cedir potser cedirà, i és en certa manera lícit.

La Conca de Barberà és una comarca rica en cultius, i encara hi ha qui pot viure d’això. Altres estan esperant per fer alguna cosa amb els seus terrenys. En molts pobles de la comarca ja han començat a “vendre fum” a qui vol jubilar l’ofici i les terres, i és per això que hem d’estar preparats. Al final seran moltes línies d’alta tensió les que enfrontaran sempre la ciutadania, sobretot quan el terreny no val res o val més vendre’l.

Evitem les tensions creant espais on els grans no hagin de decidir sols pel futur del territori de tots, potser així la tensió la crearem en comunitat.