Editorial

És bonic veure com, amb les pas dels anys, el Dia de la Dona va agafant una magnitud esperançadora. I és que, en molts municipis de la nostra comarca, aquest dia s’ha convertit en la setmana del reconeixement i la lluita per la igualtat.

Algunes persones ho poden veure desmesurat, com les noves lleis que es proposen, o com la nova passió que posseeix les noves generacions de dones, i que en molts sentits, reconforta algunes de les sàvies que fa anys que alcen la veu i se senten assenyalades per fer-ho.

El que sí que és evident, d’una certesa absoluta, és que la gent té ganes de qüestionar el tracte que es dona a les dones, si no no hi hauria tantes ganes de muntar activitats, actes, manifestos i xerrades. En això, ningú pot ficar-s’hi.

El Dia de la Dona Treballadora a la nostra comarca té un to festiu i alhora un enfocament desafiador, en alguns casos amb la tradició, que sovint encotilla la mirada de qui no té ganes d’obrir-se al món i als nous temps. Perquè el canvi és evident. Només cal saber si s’està predisposat a mirar d’altres maneres o si, per contra, es prefereix conservar el tarannà de qui viu en un altre segle i amb uns altres costums.

Celebrem o no el Dia de la Dona, veiem o no desigualtats, els temps canvien i les mirades també s’haurien de poder renovar, perquè si no potser perdrem de vista el que està passant.