Editorial

Ja fa setmanes que les notícies venen carregades de novetats electorals, i és que és el primer pas de les campanyes. Què o qui vol ser notícia?

Sovint la notícia gira entorn de noves incorporacions a les candidatures, o el misteri del número que ocuparà cada candidat o candidata a la llista. És un moment que podríem qualificar de familiar, en què els noms de persones que coneixem ocupen espais públics, però que de sobte seran potser les persones que dirigiran el nostre municipi.

També, aquest moment inicial de les campanyes municipals, es pot veure com petits escenaris de creació, que degut a ser l’inici, com en la infantesa, en podríem dir la innocència electoral; els partits encara es poden prendre llibertats com ser originals, prudents, agosarats o fins i tot despreocupats. En els inicis tot és possible.

Després vindran la cursa de fons, els propòsits, promeses o visions de futur. Un present més d’adults, i on el contingut, allò que es vol transmetre, copsarà la imatge jovenívola que teníem de les persones que coneixem, i que per campanya entraran en una competició pel nostre vot.

Les eleccions municipals podríem dir que tenen aquesta part de proximitat, però que a poc a poc, a foc lent, va madurant fins a convertir-se en una lluita de titans.