Editorial

Aquesta setmana les notícies van carregades d’història. Entre els actes litúrgics de la Setmana Santa, els rituals, les presentacions de llibres biogràfics, els tallers de robòtica, la festa de les pubilles i les sessions d’astronomia, hom podria trobar-hi un punt en comú, que sens dubte seria el concepte d’història, o com en dirien els grecs, coneixement per mitjà de la investigació.

En aquest cas, aquest setmanari bé podria anomenar-se Històries de la Nova Conca.

Però la història més entranyable d’aquesta setmana ha estat la del relat del Llibre Viatger, que des de Suïssa a Vallfogona de Riucorb ha recorregut més de mil quilòmetres per tornar al lloc on va ser creat, o l’indret que el va inspirar. Tot això amb un suposat retorn des de Montevideo, més de setanta anys després. Sens dubte el renom de Llibre viatger, i la seva història quasi apocalíptica, escau a l’obra del millor poeta del Barroc.

En l’entrevista a l’escriptor Xavier Borrell ens parla de la seva manera d’investigar, preguntant, a tot arreu, a les institucions i a la gent que va viure en aquell moment de la història, que ens ha volgut transmetre amb el seu llibre. Sens dubte la història no hauria d’estar enquistada en una única mirada, cal saber-ne més, moltes més situacions, opinions, records, per extreure’n una visió més global.

Tornant als grecs, preguntar és el mitjà per arribar al coneixement? Pregunto.