Editorial

Tancar un esdeveniment tan important per a la vila, que l’ha dut a un viatge en el temps de fins a deu dies, no és una cosa fàcil. L’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi ho ha aconseguit amb escreix, i és que mantenir el nivell d’expectació en els espectacles i actes de tants dies, i a més cloure’ls amb certa coherència no és una tasca fàcil d’aconseguir.

El fet és que l’espasa d’honor ha vingut precedida d’un espectacle prou necessari, Dones de llegenda, i ha continuat amb l’entrega d’aquest homenatge a una associació també molt necessària com Afanoc, i amb molts vincles a la comarca. Els tancaments sovint són les coses que un recorda, i en aquest cas val la pena que ho recordem durant molt de temps.

Perquè després de cloure tanta intensitat, cal tornar a la vida diària que segueix. Sovint les coses ens transformen, i ens ajuden a mirar els fets diaris d’una altra manera. Durant dies, encara continuarem veient restes d’aquest passat, prou immediat; el veurem en les decoracions medievals, en les infraestructures temporals i en les anècdotes, de què encara parlarem uns dies. També el veurem en aquesta visió d’abans de passar per aquesta 36a Setmana Medieval, i en els pòsits que no marxaran mai, com aquesta cloenda solidària pels nens i nenes, i en aquella nova escultura capficada d’un guerrer al pont Vell, un sant Jordi que lluita contra un drac, com moltes persones que ho fan en el seu dia a dia.