Editorial

Durant la setmana, tot d’actes s’han celebrat a la comarca de què podem enorgullir-nos. Des del manteniment de tradicions ben arrelades en la majoria dels pobles per Sant Joan, fins a les noves propostes reivindicadores de llibertats en les diferents formes d’estimar.

És clar que la diversitat és un fet quotidià, tot i que sovint ho oblidem per defensar una “normalitat” que és incoherent amb la vida. És, potser, una estratègia per als qui no saben encaixar les decisions d’altres, i que des de l’antigor prediquen amb el nom del lliure albir cristià. Les fogueres d’aquells temps anaven plenes de gent “no normal”.

En l’entrevista de la contraportada d’aquest número hi ha dos homes que han passat per això, per la lluita contra un món que no està obert a les llibertats dels altres. Que no a la normalitat, sinó a la naturalitat d’entendre que no hi ha dues persones iguals, ni dos dies, ni dues úniques maneres d’estimar, n’hi ha tantes com persones som. D’igual manera que no hi ha dues fogueres iguals, ni dos Sant Joans que passem repetint la vida. Ni els trenta anys que porten els Ermitans pujant a l’ermita deuen haver sigut iguals. Estem segurs que cada nova pujada a l’ermita per Sant Joan deu amagar aventures i experiències úniques. Com les persones ho som. No deixem d’enorgullir-nos per això, estaríem perdent el lliure albir i, de la trompada, el nord.