Editorial

Moltes i massa vegades s’ha volgut fer creure per part d’economistes i especialistes varis sobre la temàtica que, en els territoris que guanyen població, això equival a més riquesa i prosperitat. Evidentment, si ens atenem a la lògica de finançament municipal que impera a l’Estat espanyol, on el nombre d’habitants d’un municipi determina en gran mesura els ingressos que aquest percep per part de l’Estat, doncs, l’afirmació que ens fèiem i comentàvem abans, que més població equivalia a més riquesa, es compleix; és clar, però només per a les arques municipals.

Tot plegat, però, ens hauria de fer reflexionar, ja que hi ha països on, abans que el nombre d’habitants, el finançament dels municipis ve determinat per un fet tan important i de futur com el del dret de ciutadania. És a dir, qualsevol individu i, per extensió, els municipis on resideix, té dret com a ciutadà a tot un seguit de serveis bàsics que l’Estat els ha de proporcionar i aquests no vénen pas determinats pel nombre d’habitants del municipi on resideix, sinó pel seu dret de ciutadania.

Per tant, durant temps hem viscut enganyats en certa manera que guanyar habitants era guanyar riquesa, tot plegat, sense entrar ja a discutir el concepte de riquesa que les veus enteses ens volien fer entendre. I és aquí, la pèrdua d’habitants a la comarca i que reflectim en les pàgines principals del nostre setmanari, on no ens hauria de fer patir en absolut, ja que, per una banda, podríem veure que la conjuntura econòmica ha posat les coses on haurien d’haver estat i, per l’altra, pel vessant negatiu, aquesta mateixa conjuntura ha obligat a moure fora del municipi, comarca i, fins i tot, país molts joves que no haurien d’haver marxat.

Sigui com sigui i si aspirem a tenir un món més just i més net, hauríem de lluitar per assolir un dret de ciutadania i deixar-nos de l’axioma sobre població-riquesa que no funciona.