Editorial

Durant aquestes dues primeres setmanes de setembre la majoria d’escoles i centres educatius han obert les seves portes. Un fet que cada any es repeteix i potser podríem pensar, per això, que no hauria de ser notícia, si no és perquè el sistema educatiu s’entesta en cada nova edició a fer canvis a dojo.

Talment podríem dir que ser mestre és de tenir mestra paciència, és a dir, esdevenir docents en centres on et donen quatre dies per preparar les classes i apa, amunt amb la canalla, ha de ser, i és, tot un art.

Enguany els canvis han estat d’última hora, i amb prou feines els i les docents han tingut temps de pensar-hi. Malgrat això, els i les mestres tiraran endavant amb les propostes del govern, amb les inquietuds dels estudiants i amb la mirada de les famílies posades en la seva tasca. Certament, no deu ser pas fàcil haver d’acontentar tanta gent cada nou curs.

A la nostra comarca es tradueix en noves adaptacions, en escoles que integren el P2 per primer cop a l’escola. Altres han estrenat noves infraestructures ben originals, com el dom de l’escola Les Muralles de Montblanc, i fins i tot s’ha manllevat l’ús dels mòbils de les aules de l’Institut Martí l’Humà. Lloat sigui Déu!

Però aquesta oda també ha d’arribar a aquella mestria de qui encara fa classes en un barracó, a aquell que ha de fer de quatre parets de llauna un espai de creixement per als infants.