Editorial

El passat 10 d’octubre es va celebrar a tot el món del Dia Mundial de la Salut Mental, i a la comarca se’n van desenvolupar algunes activitats, algunes anul·lades per la pluja, però benvinguda sigui l’aigua.

Malgrat ser un tema prou important hi ha qui pensa que se’n parla poc, potser per manca d’informació i fins i tot per la por de no poder afrontar els estigmes i etiquetes que comporten sentir-se afeblit mentalment i emocional. Un tema espinós que caldria normalitzar i que entitats, organismes i persones de la comarca estan posant a la vista perquè en parlem. Com sempre, és un tema de visibilitzar les coses, fer-les nostres, i no fugir-ne amb l’excusa que a nosaltres no ens interessa. Malauradament, la salut ens afecta sobre manera a tots i totes, i no només la nostra, sinó també la dels nostres veïns i resta de persones de la comunitat que ens envolta. Podríem dir que ens hi va la vida, en molts casos literalment. Aquest ha estat el cas de Solivella, uns veïns i un ajuntament que s’han bolcat per atendre la situació especial d’un veí que vivia sol però no es podia cuidar millor. Un final trist, i que a més de la pèrdua deixa la resta amb una sensació d’impotència, de no haver pogut fer-hi més.

Potser no podrem canviar les lleis d’un dia per l’altre, però mentrestant podem parlar-ne. Com fan la Judit i el Gerard, Ocell de Foc i altres entitats, que donen visions perquè les coses es moguin. Parlem de salut mental, és una aposta per tots.