Editorial

Com a descripció podria servir per a més d’una, segurament, de la comarca. Brutes, plenes de grafitis, mobiliari trencat, olor de pixum i sensació d’inseguretat. Les estacions de tren, especialment la de Montblanc, s’han convertit, des de fa temps, en llocs que els veïns i veïnes pràcticament han oblidat. Pel seu mal estat, i sovint per qui les acaba freqüentant. Una autèntica vergonya.

Amb el problema crònic de Rodalies, l’R13 i l’R14 s’han convertit en un autèntic drama que ha fet que, amb els anys, els veïns hagin optat per buscar alternatives per moure’s cap als seus destins. I a qui no li queda més remei, s’ha de frustrar, amb els retards, els llargs desplaçaments i l’estat indigne de les estacions. Renfe i Adif se n’han rentat les mans des de fa massa temps. Ara, amb l’anunci del traspàs de Rodalies, la “patata calenta” passarà a mans de la Generalitat de Catalunya, que en tindrà les competències i també els recursos.

Si es vol ser un país avançat, modern i sostenible, un dels pilars fonamentals passa per un bon transport públic, i el tren és primordial. No pot ser que de Montblanc i altres municipis de la Conca a Barcelona hi hagi tant poques opcions diàries i es tardi més de dues hores a arribar-hi. El problema de Rodalies ve de fa massa temps i caldrà veure si, amb la futura competència de la Generalitat, a poc a poc s’hi va posant remei.