Editorial

Passar el túnel del coll de Lilla és un luxe. Ara, desplaçar-se de la capital de la Conca de Barberà a la capital de l’Alt Camp és un luxe. Es guanya temps i s’evita haver de passar pel coll de Lilla o agafar la C-14. Anys i panys per a una obra necessària i llargament reivindicada. El govern espanyol es va penjar la medalla d’haver inaugurat el túnel, i tots els mitjans generalistes ja tenien el titular: “S’inaugura el túnel del coll de Lilla”, després d’anys d’obres i milions d’euros invertits. Però el túnel no està enllestit. Queda la connexió cap a l’entrada a l’AP-2. Cinc quilòmetres totalment necessaris que s’apunta que podrien trigar anys. I és que l’interès en aquesta connexió pot ser menor per a un govern espanyol que ja tenia el seu titular i la medalla penjada.

En poques setmanes hi haurà el primer pont després de l’obertura del túnel del coll de Lilla, i en aquests dies es podrà veure el perquè de la reivindicació d’acabar la connexió. De Valls a Montblanc es passa de tres carrils a dos un cop se supera el túnel i, finalment, a un per incorporar-te a la rotonda per encarar l’entrada a Montblanc.

L’embús que pot generar-se en les operacions sortida i tornada pot ser important. I l’alternativa no és pas millor; una C-14 que no pot absorbir més vehicles quan hi ha un trànsit dens i que també necessita un carril més. Cal pressionar perquè la connexió de l’A-27 a l’AP-2 s’acceleri i no s’allargui sine die.