Editorial

Massa sovint, als qui ocupen un càrrec públic se’ls acusa que, a poc a poc, però de forma constant, van perdent el batec del carrer, el sentir de la gent, se’ls acusa, en definitiva, d’allunyar-se de la gent; persones que, d’altra banda, els van donar potser, en el seu dia, el vot. D’altres vegades, també, els mateixos càrrecs públics no entenen el concepte de servidor públic que, per exemple, sí que impregna les ments de tots aquells que integren allò que s’anomena sota el concepte de “la cosa pública” en cultures anglosaxones o protestants.

Malauradament, a les nostres latituds és fàcil trobar-se conductes i sobretot actituds per part d’aquells que ocupen allò de la cosa pública, que causen desencís en els ciutadans i, alhora, dificulten la necessària tasca de la transparència que tots els votants haurien d’exigir als seus representants, ocupin l’escala que ocupin en les diferents administracions. I, és clar, davant tot plegat, els populismes afloren de forma constant com l’escuma i així ho podem veure a casa nostra i en alguns països del nostre entorn.

Seria positiu que aquest concepte de servidor públic impregnés tots els estaments de les nostres administracions, ja que, llavors, els nostres ciutadans se sentirien a prop d’aquells que els han d’administrar a través dels impostos que el poble paga.

Sigui com sigui, a la Conca de Barberà hem tingut notícies positives aquesta setmana, ja que el número de persones inscrites al Servei Català d’Ocupació ha baixat, seguint així la tendència contrària de la resta del nostre país i de l’Estat espanyol. I, com sempre repetim, a les llistes dels serveis públics d’ocupació no hi són tots els qui ho passen malament en aquests moment de neguit mundial, ja que la llei els deixa ràpidament fora i són molts els qui ni tenen res a la nevera ni consten al llistat oficial de desocupats.