No tot va tan bé com alguns volen fer-ho creure
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Sempre s’acostuma a dir que les dades, les xifres, els balanços i, sobretot, els números són freds; i en situacions com les que estem vivint actualment, de vegades els números, al ser tan freds, no reflecteixen els que tantes i tantes persones, famílies i en conjunt persones passen durant el seu dia a dia. En aquest sentit i partint de la base que estem en un any ple d’eleccions, no és estrany que des del govern central —tot i que el missatge s’ha moderat una mica davant el xou que Rajoy va provocar en el seu passat discurs de Nadal— se’ns vol vendre una i altra vegada que l’economia s’està recuperant i que ja comencem a anar tan i tan bé; el discurs és tan i tan optimista que, si els ciutadans no fossin ja tan escèptics en relació amb l’acció i el discurs dels nostres polítics, hi hauria encara més “emprenyats” dels que ja hi ha tombant pels nostres carrers. De fet, a alguns ja els falta poc per tornar a dir coses com que “estem a punt de superar França…”; “estem al nivell d’Alemanya…”; “la banca espanyola és la millor del món i té una salut formidable…”. No els sona això?
Malauradament, el perill dels despatxos i especialment del poder és que massa sovint allunya els qui es tanquen en el seu respectiu despatx o es troben rodejats de diners i aduladors, de l’aspra realitat que pateixen els seus congèneres. Vídues que ben just poden menjar més d’un plat al dia; famílies que no poden encendre una bombeta perquè els han tallat la llum o no tenen cap escalfor que els ajudi a passar el fred; supermercats i productors que llencen ingents quantitats de menjar; sense sostre amunt i avall de moltes avingudes, o gran quantitat de joves que no saben el que és treballar perquè no deixen jubilar els més grans, i així podríem anar seguint.
Sigui com sigui, cal moderar entre tots els optimismes, perquè en són massa les persones que s’ho passen malament i, de vegades, l’optimisme d’uns pot ser una bufetada a la desgràcia d’uns altres. Tot i així, davant els missatges d’avui i els propers mesos, cautela, vénen eleccions.
Malauradament, el perill dels despatxos i especialment del poder és que massa sovint allunya els qui es tanquen en el seu respectiu despatx o es troben rodejats de diners i aduladors, de l’aspra realitat que pateixen els seus congèneres. Vídues que ben just poden menjar més d’un plat al dia; famílies que no poden encendre una bombeta perquè els han tallat la llum o no tenen cap escalfor que els ajudi a passar el fred; supermercats i productors que llencen ingents quantitats de menjar; sense sostre amunt i avall de moltes avingudes, o gran quantitat de joves que no saben el que és treballar perquè no deixen jubilar els més grans, i així podríem anar seguint.
Sigui com sigui, cal moderar entre tots els optimismes, perquè en són massa les persones que s’ho passen malament i, de vegades, l’optimisme d’uns pot ser una bufetada a la desgràcia d’uns altres. Tot i així, davant els missatges d’avui i els propers mesos, cautela, vénen eleccions.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres
