Editorial

Fa temps que recalquem la importància de la lluita contra el despoblament a la Conca de Barberà, i malgrat l’obertura del túnel del coll de Lilla i l’arribada de Bon Preu al polígon Cimalsa, que augura un impuls socioeconòmic a la comarca, la despoblació segueix sent un problema real i de llarga durada. Dels deu pobles més petits de Catalunya, tres es troben a la Conca de Barberà, i un total de catorze municipis són considerats micropobles en no superar els 500 habitants.

Aquesta setmana, desgranem a la pàgina 3 d’aquesta edició que més de la meitat dels municipis de la Conca de Barberà tenen ocupats de forma habitual menys de la meitat dels seus habitatges. Un problema estructural que no només afecta aquesta comarca, però que deixa clar per què tants municipis s’han estancat o perdut població en els darrers anys. I això comporta altres problemes com la pèrdua del petit comerç local o altres serveis.

Hi ha municipis que no superen el 30% d’habitatges ocupats de forma habitual i s’han convertit, de manera enquistada, en poblacions estacionals que guanyen molta vida especialment als estius, quan bona part dels propietaris hi són. Sovint, el problema de l’habitatge no és l’habitatge en si. I amb aquestes dades es pot comprovar.