Editorial

No serà la primera, però sí que esperem que sigui l’última. Els veïns i veïnes de Lilla han tingut una paciència incansable. Van veure, fa anys, com a la seva petita pedania, situada en un idíl·lic indret de la Conca de Barberà, es trencava el silenci d’unes interminables obres per fer una gran infraestructura: el túnel del coll de Lilla, molt necessari per comunicar la comarca amb la resta de la demarcació i un punt estratègic.

Però el que ha estat un gran bé per a la comarca es va convertir en un malson que mesos, després de finalitzar-se, deixa encara seqüeles als veïns d’aquest petit nucli. I és que després de tornar a veure incomplerta la promesa per part del Ministeri de Transports de pagar les indemnitzacions, i com encara queden actuacions menors (però importants) per fer, els veïns i veïnes, amb el suport del consistori, tornaran a sortir. I ho faran per dificultar l’operació sortida de Setmana Santa.

El Ministeri, que va patir canvis amb el nou govern, ha incomplert una promesa que el seu antecessor va fer. Lilla ha estat diplomàtica i víctima de la burocràcia. Després de trucar a la porta a Madrid i no rebre resposta, l’únic que els queda és tornar a mobilitzar-se. I és que ja no els ve d’aquí. Tornaran a treure a passejar la pancarta “Lilla s’esquerda. Ja en tenim prou”. Aquest cop, però, esperem que sigui la darrera.