Editorial

Tal com ja és tradicional durant els primers dies de cada mes, el Departament d’Ocupació de la Generalitat fa públiques les dades de les persones inscrites al final de cada mes en curs al Servei Català d’Ocupació (SOC); i resulta que, des d’uns mesos cap aquí, els números de persones inscrites a la Conca de Barberà van baixant de forma lenta, però gradual. Si bé hi ha algun polític que fa ja temps que tira les campanes al vol i no para de repetir-nos que l’Estat va tan i tan bé i que sembla com si haguéssim de creure que vivim en una mena de paradís, les coses, és clar, encara no van gaire bé i de ben segur tardaran temps a anar rodades, no en va, no hauríem d’oblidar que han estat i són moltes persones que s’han quedat pel camí, víctimes de l’exclusió.

I és en aquest punt, tot i que ens hem de felicitar que a finals d’aquest mes de febrer hi hagi 122 persones menys inscrites al Servei Català d’Ocupació a la nostra comarca en relació amb el febrer d’ara fa un any, i ho hem repetit en nombroses ocasions, que les xifres del SOC són d’una fidelitat relativa, ja que no hi ha tots els aturats que realment viuen a la nostra comarca i també hem de tenir en compte factors com aquells de persones que, ja desesperades de la inoperància o la mala sort, s’han donat de baixa dels registres o bé, en altres casos, han tornat als seus països d’origen o han marxat a fora a treballar o a estudiar o, senzillament, durant aquell mes només han estat empleats pocs dies  o  unes hores o han fet un curset de formació.

Sigui com sigui i tenint en compte les xifres que cada mes publiquem, a través del que ens facilita el Departament de Treball, el fet que faci mesos que les xifres baixen no amaga una tendència cap al positivisme que només els propers mesos s’encarregaran de confirmar-nos o només fer-nos veure que tots plegats vivíem en una mena de miratge, fruit de circumstàncies temporals.