Editorial

Com qui vol la cosa, les setmanes van passant i, amb aquestes, la data del 24 de maig és cada vegada més propera. Quan alguns encara recorden les festes nadalenques, ja tenim aquí la setmana santa i, a partir d’aquesta celebració religiosa tan important en el nostre calendari, serà el moment quan començaran a fer-se públiques, tot i que encara no de forma oficial, les diferents llistes que els partits polítics presentaran amb l’esperança de poder uns revalidar l’alcaldia i d’altres d’intentar accedir-hi per primer cop. Tot i així, aquesta vegada, són diversos els líders locals de cada partit a la nostra comarca, que confessen obertament que costa més que mai formalitzar les llistes electorals; i és que no tothom és conscient de la dedicació que suposa pertànyer a un consistori i més encara, si a una persona li recau la responsabilitat de l’alcaldia. Fins i tot, les persones que formen les llistes d’un partit no guanyador tenen importants responsabilitats que no tothom sap valorar a les diferents poblacions en la justa mesura.
Quan arribi el 24 de maig, enrere hauran quedat quatre anys quasi bé heroics per a tots aquells que hauran ocupat alcaldies o responsabilitats diverses en els consistoris, ja que no s’ha d’oblidar que han estat els anys durs i claus de la crisi econòmica que encara ens afecta i que han hagut de fer mans i mànigues per poder tirar endavant, amb dèficits acumulats moltes vegades i la impossibilitat de prometre obres destacades com fins fa no tants anys es feien, com ara pavellons, locals socials o piscines municipals; i això, sense comptar amb les constants amenaces del govern espanyol de variar el panorama municipal.

Aquests quatre anys que vindran tampoc no seran fàcils i de ben segur que, quan comenci la campanya electoral, tampoc no es podran fer promeses de calat important més enllà de prometre seriositat en la gestió diària. Resta, però, la il·lusió i la ferma esperança de pensar que els consistoris que s’escullin enguany seran els que es formaran sota la tutela espanyola i, quan acabin els quatre anys, seran consistoris d’un nou país.