Editorial

Amb l’arribada de la primera setmana de mes, sempre hem de parlar en aquesta editorial de les xifres de persones que estan oficialment inscrites al Servei Català d’Ocupació; unes xifres que per cert, tornen a baixar a la Conca de Barberà. Novament, si ens fixem només en les persones que estan oficialment registrades, tenim que un mes més, les xifres d’aturats han baixat a la nostra comarca. De fet, tal i com podem veure àmpliament en aquest número del nostre setmanari, són unes xifres que no es veien des de fa molt de temps. De fet, només en relació al mes de març, a l’abril hi havia cinquanta-dues persones menys inscrites al servei públic d’ocupació.

Novament però, hem de fer esment de que les xifres que ens proporciona el SOC són exclusivament de persones que estan registrades; és a dir, que hi ha força gent, no sabem de fet si molta o poca, que estan sense cap mena de feina i que no consten oficialment com a persones aturades, ja que hem de recordar que per exemple, si un aturat s’apunta a un curs de formació, automàticament, deixa d’estar registrat mentre dura aquell curs; o bé, si una persona torna al seu país o senzillament, ja no té fe amb el servei públic d’ocupació i no renova com a aturat, doncs tampoc constaria oficialment com a persona aturada, o bé, aquells que ja han esgotat tota mena de prestació. És a dir, que podríem afirmar que si bé, les xifres de registres a l’atur són cada més que passa més positives a la nostra comarca, això no vol dir que tot sigui tan positiu com mostren les xifres però potser tampoc tan negatiu com d’altres també podrien pensar.

Queda doncs, molt camí per recórrer i els efectes de la crisi seran encara molt llargs, més enllà  del triomfalisme que alguns poden mostrar des de l’estament polític. S’ha creat ocupació sí, però també hi ha moltíssima gent que ja són de difícil ocupació i d’altres que ja n’han trobat de feina, tenen unes condicions molt lluny de ser dignes.