Editorial

Rojals i Prenafeta ja tenen els nous alcaldes pedanis després de les primeres eleccions a les pedanies, que s’acabaran d’aquí a dues setmanes, quan les altres tres les hagin celebrat. Si una conclusió es pot treure d’aquestes primeres dues és que cada cop costa més ocupar un càrrec no remunerat. Ser alcalde pedani comporta responsabilitat i sobretot temps, dos aspectes que avui dia costen de trobar.

Les pedanies reivindiquen el seu paper dins de Montblanc, i com apunta el nou alcalde pedani de Prenafeta, sempre toca pidolar al consistori. El cert, però, és que l’Ajuntament, en el darrer any i mig, ha intentat solucionar problemes (alguns històrics) a les pedanies i sobretot, i a vegades és importantíssim, mostrar mà estesa i escoltar.

És sabut que les pedanies sempre (a tot arreu) se senten menystingudes i que tenen poc pes, però les cinc de Montblanc, dins les grans diferències de les unes amb les altres, tenen una importància vital i donen potencial a la capital de la Conca de Barberà, ja sigui pel seu encant, per l’aportació turística o pel màgic entorn que ofereixen.

Aquest cap de setmana serà el torn del Pinetell i la Guàrdia dels Prats, i d’aquí dos, de Lilla, i ja s’hauran unificat els alcaldes pedanis que governaran fins al 2027, quan tornarà a haver-hi eleccions. Segur que tots cinc alcaldes i alcaldesses buscaran reivindicar el paper de les seves pedanies i ser escoltats per l’Ajuntament per arreglar aquells desperfectes o asfaltar aquell carrer. I és que sovint la majoria de reivindicacions tenen un petit cost, però de rellevància per a la pedania.