Editorial

Arriben les setmanes en què els ajuntaments ja comencen a presentar les propostes de les ordenances fiscals, i en la majoria dels casos sempre és la mateixa notícia. S’apugen!

A Montblanc, després d’un any congelats i d’uns anys anteriors en què es van abaixar, s’ha anunciat una pujada fins al 0,96%, un 0,10 més del que ja hi havia. També l’increment de les escombraries (marcat per una nova normativa europea, poc hi pot fer l’Ajuntament) i una pujada de la taxa de l’aigua.

La ciutadania, quan li parlen d’apujar impostos i per tant pagar més, sempre s’hi mostra contrària. I es queixa. És normal. Sempre es vol tot, però no es pensa en les conseqüències de no tenir els serveis a l’abast. L’equip de govern ha anunciat la mesura per salvar l’estructura de l’ajuntament i no haver de renunciar a cap servei o començar a acomiadar treballadors. De poc servirà, per a qui vulgui queixar-se o mostrar-s’hi en contra, que es digui que poblacions d’iguals característiques que Montblanc tenen un IBI més alt, o que això permetrà no tancar l’escola de música o la llar d’infants. Una pujada d’impostos mai agrada i genera malestar, per molt que sigui un increment mitjà d’uns 50 euros l’any. Perquè la ciutadania només veu com tot va pujant i pujant, però els seus sous es mantenen. I mantenir un cert equilibri és complicat. Ara bé, també és important tenir el poble net, ben il·luminat, i tenir els serveis a disposició per a quan es necessiten.