Editorial

Dimecres va celebrar-se el primer aniversari de l'obertura del Túnel del Coll de Lilla. La ministra del moment va tenir la foto que, des de Madrid, tant desitjaven: acabar una obra històricament sol·licitada i reivindicada des del territori i que va acabar costant una millonada. La barbaritat xifra de 157 milions d'euros. Però l'obertura del túnel del Coll de Lilla ha estat marcada per les ombres i la llum. 

La raó és que és innegable l'impacte que ha repercutit per a Montblanc i la Conca: un trencament d'una barrera que separava la comarca amb la resta del Camp de Tarragona i l'augment de la seguretat, evitant haver de passar -si o sí- pel Coll de Lilla o bé per Vilaverd. També per l'impacte que pot atorgar en l'àmbit econòmic, ja no per un augment de turisme sinó també pel ventall d'oportunitats que pot donar a empreses que vulguin venir-se a instal·lar al territori. Però també té ombres.

La raó és que un cop es va inaugurar el túnel des de Madrid es van oblidar que potser calia anar de pressa en connectar l'A-27 amb l'AP-2 per allò de generar un embut de trànsit els caps de setmana o durant operacions sortida i tornada. També ombres pels habitants de Lilla, on no han parat i encara reivindiquen un seguit d'actuacions que es van deixant a mitges, i que, ara sembla que es comencen a posar les piles. La comarca clama de forma unànime: Túnel sí, però acabeu tot d'una vegada.