Editorial

La proposta del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, que abasta més de 43.000 hectàrees i cinc comarques, està despertant un debat clau sobre com gestionar i protegir el patrimoni natural sense oblidar la gent que hi viu i hi treballa. Pagesos, ramaders, alcaldes i entitats reclamen que el projecte no es decideixi només des dels despatxos, sinó que s’escolti i es pacti amb el territori.

El rebuig no és a la creació del parc en si, sinó al model actual, que molts consideren massa burocràtic i allunyat de la realitat rural. Les veus crítiques demanen una gestió més participativa i flexible, que respecti les activitats tradicionals i permeti adaptar-se a les necessitats locals, incloses les urbanístiques.

Experts recorden que a Catalunya la convivència amb els espais naturals no sempre ha estat fàcil i que cal replantejar-se la manera de governar-los per evitar el malestar social. El patrimoni humà, la gent que cuida i estima aquest territori, ha de ser el centre de la governança, perquè sense el seu compromís no hi ha futur sostenible possible.

El procés de consulta encara està obert, i és fonamental que tothom que viu i estima aquestes terres faci sentir la seva veu. Només així es podrà construir un parc natural que no sigui un obstacle sinó una oportunitat per al desenvolupament sostenible, la conservació i la cohesió social.

El repte és gran, però també ho és la riquesa natural i humana de les muntanyes de Prades. Escoltar, consensuar i adaptar són les claus.