Editorial

El darrer ple extraordinari de l’Ajuntament de Montblanc ha estat una síntesi clara de l’ambient polític que ha acompanyat la primera meitat d’aquesta legislatura: una barreja de projectes rellevants, urgències administratives i, sobretot, una tensió política persistent. La rehabilitació de l’església de Sant Francesc i la concertació d’un préstec per encarar la recuperació econòmica de l’Ajuntament són decisions de pes, però han quedat, un cop més, eclipsades pel clima de confrontació entre govern i oposició.

Des d’un punt de vista institucional, el ple ha servit per desencallar dos assumptes cabdals per al futur del municipi. El projecte de rehabilitació de Sant Francesc, que hauria d’esdevenir un equipament cultural de referència, és un pas endavant important, tot i les diferències respecte al projecte inicial. També ho és la concertació d’un préstec per posar ordre a les finances municipals.. Aquestes són notícies que, pel seu pes i transcendència, mereixerien un consens més ampli i una voluntat compartida per part de tots els grups. L’abandonament del ple per part de Montblanc Progressa, en desacord amb la tramitació del projecte de Sant Francesc, va marcar el to de la sessió.

Les topades reiterades entre l’alcalde Oriol Pallissó i l’exalcalde Pep Andreu han anat tenyint la vida política local d’un excés de personalismes i retrets que desvien l’atenció del que és essencial: el bon govern. Cal lamentar l’ambient de crispació i desconfiança que s’ha anat consolidant i que es va evidenciar de nou en aquest darrer ple. És legítim tenir models de gestió diferents i fiscalitzar l’acció del govern, però quan la política esdevé un espai de confrontació constant, el perjudici recau sobre la institució i, de retruc, sobre la ciutadania.