Editorial

L’Amparito Roca, el pasdoble que celebra enguany el seu centenari, és una d’aquestes melodies que ha sabut conquerir el cor de Montblanc. Però més enllà de la seva popularitat, aquest himne és un testimoni d’una tradició que ha sabut evolucionar amb el temps, mantenint-se fidel als seus arrels i connectant generacions de montblanquins.

Montblanc va ser pionera a incorporar l’Amparito Roca al seu repertori geganter. Fa més de 70 anys, el poble va acollir aquesta peça amb braços oberts, en un moment de transformació cultural on els flabiols deixaven pas a les orquestres. De la mà de Maties Amorós, qui va introduir el pasdoble als anys 50, l’Amparito Roca es va convertir en l’acompanyament perfecte per a la dansa dels gegants montblanquins.

El centenari de l’Amparito Roca ens recorda la importància de la música com a vehicle d’identitat col·lectiva. No és només una peça musical més, sinó una obra que, com una baula de cadena, uneix passat i present, generació rere generació, i arriba fins a l’essència mateixa del poble. El crit d’”olé!” que es fa sentir quan arriba el clímax de la peça ja és part de la cultura montblanquina, una expressió de felicitat compartida que transcendeix qualsevol explicació raonada.

Quan sona l’Amparito Roca, el poble es transforma. Els gegants ballen, els nanos es mouen, i la plaça s’omple d’una energia que només els habitants de Montblanc saben sentir.

Aquesta és la màgia de l’Amparito Roca: una melodia que va néixer lluny de Montblanc, però que ha trobat la seva llar en aquest poble. Una peça musical que, com tot gran patrimoni cultural, ha anat guanyant significat amb el temps. Cada ballada, cada “olé”, cada toc de la banda, és un recordatori de qui som i d’on venim.