Editorial

El front comú nascut a Valls entre els ajuntaments del Camp de Tarragona i els consells comarcals és molt més que una foto de família: és el crit d’auxili d’un territori que fa dècades que veu com el tren se li escapa entre els dits. La Conca de Barberà, amb el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Montblanc al capdavant, s’hi ha sumat amb plena legitimitat, perquè pateix de primera mà uns horaris i unes freqüències que ofeguen estudiants, treballadors i empreses, i condemnen la comarca a la dependència del vehicle privat.​

I és que els nous horaris no convencen a ningú i les demandes són tan bàsiques que resulten gairebé ofensives: almenys tres trens més al dia, poder arribar a Barcelona abans de les vuit del matí i tornar passades les nou del vespre, i que el manteniment de la via es faci de nit per no deixar el territori desconnectat en horari laboral. No es tracta de cap luxe ferroviari, sinó d’assolir un mínim de competitivitat respecte d’altres zones del país que sí disposen d’un servei regular, fiable i pensat per a les necessitats reals de la ciutadania.

Les institucions locals han fet el pas que els correspon: consensuar una moció, portar-la a tots els plens abans d’acabar l’any i exigir una reunió formal amb Adif, Renfe, Rodalies i el Ministeri. Han marcat fins i tot un termini clar, el primer trimestre del 2026, abans de passar “a l’acció” amb mobilitzacions i accions més contundents si la resposta torna a ser el silenci o la dilació eterna. Aquest calendari compromet els governs locals, però sobretot posa davant el mirall unes administracions estatals que fins ara han tractat la línia R13 com una infraestructura menor.