Editorial

En un moment en què les dades sobre l’abandonament escolar prematur continuen sent preocupants —un 14% del jovent català no assoleix estudis postobligatoris—, la incorporació de la Conca de Barberà al programa Mentora és una bona notícia i una aposta de futur. No es tracta només d’un nou projecte educatiu, sinó d’una invitació col·lectiva a recuperar el valor de l’acompanyament i la proximitat com a eines de transformació social.

Mentora parteix d’una idea tan senzilla com poderosa: cap jove hauria d’haver d’afrontar sol les incerteses de la seva trajectòria acadèmica o personal. Quan un adult del mateix territori ofereix temps, escolta i orientació, hi ha molt més que una ajuda escolar: es crea un vincle humà que pot canviar la manera com aquell adolescent s’imagina el seu futur. Les xifres ho avalen: més del 95% dels alumnes que han participat en programes de mentoria continuen els estudis.

No es tracta d’una intervenció puntual ni un experiment pedagògic: és una oportunitat perquè la comunitat reforci llaços i converteixi l’educació en una responsabilitat compartida.

La crida a la participació que fan les tècniques del Consell no hauria de passar desapercebuda. Ser mentor no exigeix ser expert, sinó comprometre’s a escoltar i a creure en el potencial dels joves. En temps de pressa i individualisme, dedicar una o dues hores setmanals a algú que ho necessita pot ser un gest revolucionari.