Editorial

D’aquí a ben pocs dies haurem entrat en el mes de setembre, un mes que tradicionalment està relacionat amb el retorn a la normalitat després del mes de vacances per excel·lència, que representa que era el mes d’agost. Tot i així, estem vivint uns temps convulsos, carregats de fets i esdeveniments que es van succeint tal com si d’una muntanya russa estiguéssim parlant i, per tant, el que abans s’associava a un mes tranquil i de vacances, en referència a l’agost, ha passat a la història. A més a més, els homes i dones del nostre país ja no duen a terme les seves vacances a la manera estàndard que enteníem juliol i agost, sinó que van repartint-les al llarg de l’any.

Així doncs, aquest setembre vindrà carregat d’importants esdeveniments que ningú, a hores d’ara, sap ben bé com acabaran. El que sí sabem és que el nostre país viurà, aquest setembre, un més històric, que de ben segur acabarem llegint en els llibres d’història del futur. Un mes en el que el nostre país decidirà definitivament sobre el seu futur nacional en les eleccions plebiscitàries que celebrarem el proper 27 de setembre. A més a més, prèviament, no faltarà el cada vegada més multitudinari 11 de Setembre, que alhora també coincidirà amb l’inici de la campanya electoral i que, de ben segur, des de les forces unionistes miraran de què no es pugui celebrar amb l’excusa d’afectar el procés electoral.

Aquest més de setembre serà el mes en el que els catalans ens jugarem a cara o creu el que vulguem ser quan siguem grans i, a partir d’aquest mes que començarem, l’Estat augmentarà sens dubte la seva pressió encara més contra els interessos nacionals del nostre país i contra les forces i persones que volen un futur de llibertat per a aquesta part d’Europa, que ja no es resigna més a continuar sent una comunitat autònoma i a seguir sent maltractada com ho ha estat fins ara. Serà, sigui com sigui, un mes de setembre ben apassionant del qual en sentirem a parlar durant molt de temps.