Editorial

Fa temps que les diferents tertúlies de tota mena, almenys les del país, venien especulant sobre un possible xoc de trens; és a dir, un xoc entre la legitimitat catalana i l’espanyola i, de fet, aquest concepte ja es comentava l’any 2010, quan els diferents moviments populars van donar el tret de sortida al que avui dia tenim davant nostre: l’ampli sentiment, primer, pel dret a decidir, majoritari sens dubte en el conjunt de la societat catalana, i, després, en el procés d’independència, que segons els resultats de les plebiscitàries que tots vam viure arriba quasi bé a un quaranta-vuit per cent de suport entre els votants. Doncs bé, sembla que el xoc de trens ja el tenim entre nosaltres i, si res no canvia, aquest proper dilluns dia 9 de novembre el Parlament de Catalunya farà públic l’anunci de l’inici de la desconnexió envers la legalitat espanyola per començar un procés cap a la creació de la República catalana.

Està clar que a partir d’aquest dilluns tots plegats visualitzarem aquest xoc de trens i que, a partir d’aquí, l’Estat encara anirà més a per totes del que ha anat fins ara i que les coses es posaran ben difícils per a tots aquells que han defensat la necessitat de desconnectar. Aquest, sens dubte, no estalviarà en elements de pressió, inclosa l’asfíxia econòmica voluntària, tot i que aquesta asfíxia sigui jugant amb els nostres impostos i les classes més populars d’una societat ben tocada pels ajustos i la crisi.

Davant de tot plegat, el procés només aguantarà si tothom té ben clar que no val a tenir temor davant del que pugui venir, ja que la meta que la societat s’ha marcat és ben clara. Val la pena i només si ningú no baixa espaordit del carro es podrà arribar a alguna fita positiva per al país. Cal tenir clar que res del que hem vist fins ara per part de les reaccions del govern central s’assemblarà al que pot arribar. Sigui com sigui, el somni ha de continuar viu i la intel·ligència ha de predominar per damunt de les passions immediates.