Editorial

Aquesta setmana, concretament ahir dijous, la DO Conca de Barberà celebrava els seus trenta anys de vida. Una celebració que ha d’omplir tothom de satisfacció. No en va, demostra que des dels organismes rectors d’aquesta denominació d’origen s’han fet les coses com cal. I, de fet, regir els destins d’una denominació d’origen que neix des de zero ha estat una feina que deu haver estat titànica i meticulosa en un mercat en el qual hi ha encara molts consumidors que quan van a un establiment de restauració o senzillament volen comprar un vi o un cava tenen en ment una determinada denominació, que de ben segur ens ve a tots al cap. A més a més, la DO Conca de Barberà s’ha hagut de fer un espai, un nom i una promoció dintre de casa nostra mateix, ja que a tots, també, ens vénen al cap una o dues denominacions d’origen, inclús tres, que estan dintre del subconscient dels consumidors. És a dir, la marca Conca de Barberà s’ha hagut de fer pas, fer-se un nom, no ja tan sols respecte a reconegudíssimes marques estatals, sinó entre les mateixes denominacions catalanes, les quals també s’han vist històricament afectades per la coneguda denominació del nord de l’Estat. Són trenta anys, que desitgem que siguin els primers trenta d’un munt d’anys més, ja que encara resta molta feina per fer i consolidar, encara més, el que ja s’ha fet. Feina, aquesta, que es farà més fàcil per part dels rectors de la DO si es disposa d’elements com una varietat autòctona com el Trepat o encertades iniciatives com el Viver de Celleristes.

Per altra banda, la Ruta del Cister, que fa uns mesos celebrava el quart de segle del seu naixement com a marca turística, engega una nova campanya per agafar encara més empenta amb unes vint-i-cinc noves propostes per tornar a la Ruta del Cister. Unes propostes encertades, sens dubte, que fan veure als visitants que més enllà dels monestirs hi ha moltes coses a fer en les localitats que formen part d’aquesta ruta turística, que s’ha guanyat un nom propi al llarg dels anys i és àmpliament reconeguda arreu, sobretot, del nostre país.