Editorial

Quan encara estem assistint a l’enèsim capítol sobre l’intent d’investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat després d’unes eleccions que es van celebrar fa quasi bé dos mesos, des d’aquesta mitjanit ens trobem, una vegada més, en campanya electoral per a les anomenades eleccions generals que s’han de celebrar el proper 20 de desembre. Així, i després de la declaració d’inici de la desconnexió per part del Parlament de Catalunya, la major part de la política es mobilitzarà, a excepció de la CUP, que no es presenta, per intentar treure la màxima representació als cenobis legislatius espanyols, Congrés i Senat, diuen, per poder influir en la qüestió del procés uns i, els altres, per fer més gran l’estat i treure la raó als qui volen caminar cap a l’estat propi.

Sigui com sigui, queda bastant clar que la societat comença a estar força cansada dels processos electorals; uns processos arcaics, repetitius, en què tots sempre acaben repetint els mateixos arquetips i, darrerament, a més a més, també  s’ha instal·lat la precampanya, i déu n’hi do el que pot passar a la campanya pròpiament dita, en l’aspecte dels actes frívols.

Des d’aquesta mitjanit, doncs, tothom començarà a comptar minuts pel que fa a les seves aparicions als diferents mitjans, es començaran a omplir les parets de cartells i, novament, es repetiran les mateixes coses que els catalans ja vam viure fa tan poques setmanes. A més a més, els catalans, per si no en teníem prou, tenim damunt nostre una amenaça extra: que haguem d’acabar votant una vegada més si Junts pel Sí i CUP no es posen d’acord en la investidura de Mas.

Caldrà, doncs, que tots plegats ens ho agafem amb filosofia i que l’any 2016 ens porti un any lliure de més comicis electorals, ja que aquests, cal recordar, representen un cost considerable per als ciutadans i les ciutadanes, i que, en un futur proper, les eleccions generals ja no ens afectin per res com a catalans lliures que volem ser.