Editorial

El nostre país està afectat per una estranya malaltia que consisteix en què acostumem a aixecar moltes senyeres i estelades però, en el fons, no ens acabem d’estimar tot allò que produïm. A més, tenim tendència a barallar-nos sovint i de vegades quan les coses van bé. En aquest sentit, fa molt de temps que les diferents denominacions d’origen del nostre país es vénen queixant de la mena de “riojitis” que pateix el consumidor de vi català, que més enllà del tòpic Priorat no acaba de creure’s la qualitat del conjunt de les denominacions d’origen del nostre país. Així, no és estrany anar a bars i restaurants del país i trobar-nos com a vins de la casa uns vins arribats de terres castellanes o de vostè vagi a saber on i que s’hagi de recórrer als vins de la carta per trobar algun vi del país, sovint Penedès o Priorat, i és missió impossible o ben complicada trobar-hi algun Conca de Barberà.

Amb tot plegat, cal felicitar-nos perquè la DO Conca de Barberà hagi decidit crear una etiqueta que identifica clarament una gran riquesa que tenim a la nostra comarca i que no és altra que comptar amb una varietat de raïm que ens és ben pròpia i que ens hauria d’identificar arreu: la varietat trepat. La nostra DO, conscient de què cal promocionar-se més enllà dels contorns de la comarca, ha decidit presentar aquesta etiqueta en un acte que es celebrarà el proper dia 11 d’abril a la capital del nostre país davant de gent entesa i influent dintre del món de la viticultura amb la intenció que s’expandeixi el coneixement d’aquesta nostrada varietat i, per tant, el consum d’aquestes ampolles elaborades amb tanta atenció a la comarca.

Cal, doncs, felicitar la iniciativa de la nostra Denominació d’Origen, però caldrà treballar molt per trencar aquesta dinàmica de dependència psicològica que mostrem els catalans, ja que després de la “riojitis” ara sembla que comencem a patir la “riberitis del Duero”.