Editorial

Fa ja mesos que ens congratulem tots plegats que les xifres de persones aturades registrades als serveis públics d’ocupació van baixant i, concretament, en el cas de la Conca de Barberà han baixat inclús quan la tendència en el cas de Catalunya o de la demarcació ha estat la contrària. Ahir dijous, el departament de Treball feia públiques les dades corresponents al mes de maig i tots plegats vam tenir l’alegria de conèixer que les xifres de persones registrades al Servei Català d’Ocupació a la nostra comarca havia baixat de les mil persones i se situava en 969 aturats.

Aquesta xifra que ens ha deixat el maig té l’aspecte positiu, per una banda, que permet deixar les quatre xifres i, per l’altra, que no és deguda a la temporalitat, ja que la nostra comarca, en no ser costanera, no està sotmesa a l’esclavatge que la temporalitat representa i tampoc a la mena de treballs precaris que el sector turístic de la costa acostuma a crear. Fa temps que es palpa a la nostra comarca una nova embranzida del sector industrial, i això només pot ser positiu, ja que el tipus de feina que aquest sector crea sempre és millor que no pas la del sector turístic de la costa.

Cal, però, continuar recordant que les xifres que fa públiques el SOC a principis de cada nou mes i que fan referència al mes anterior són les xifres dels aturats que estan registrats en aquest organisme públic. Això significa que de ben segur que hi ha molts més aturats que per un motiu o altre no estan registrats i que, per tant, segueixen estant a l’atur, això sí, a fora del sistema públic. També sempre repetim que, ni que les xifres vagin millorant cada mes, només que hi hagi un sol aturat, aquest viu un drama personal i potser també familiar. Per tant, és obvi que tots plegats hauríem de tenir la voluntat de no conformar-nos i lluitar per la plena ocupació.