Editorial

Les escoles de la Conca de Barberà tenen un gran nivell formatiu i d’això ens n’hem d’alegrar tots plegats. Aquesta afirmació no és banal, ja que queda confirmada amb els diferents premis o reconeixements que aquestes escoles nostres obtenen curs rere curs, com per exemple els Baldiri Reixac o altra mena de premis. Tot plegat ens hauria de fer reflexionar sobre que injustos són, de vegades, els comentaris que fem en relació amb l’escola pública o el funcionariat, que en definitiva són els mestres d’aquesta mena d’escoles. I és que si un estament defuig de la típica imatge funcionarial, aquest és l’escola catalana, una escola sempre reconeguda, no tan sols avui dia, sinó històricament. I és que només cal recordar els grans noms que han innovat i donat forma a l’escola catalana des de temps de la República, durant el segle passat i tants i tants mestres, que de forma anònima i des de petites escoles rurals, han moldejat un sistema educatiu en el que sempre l’excel·lència i l’alumne han estat al centre de les seves vides, independentment dels precaris mitjans que massa sovint han tingut a les seves mans.

Precisament, en el número anterior i, sobretot, en el setmanari que tenen a les mans avui divendres, veuran que les afirmacions fetes ratlles més amunt no són gratuïtes, ja que, novament, diverses escoles de la nostra comarca han estat reconegudes i, per tant premiades, cosa que demostra, una vegada més, que la nostra comarca, és reflex del gran país en què vivim, i que no només té escoles públiques, sinó que té grans escoles públiques i, sobretot, uns mestres que s’entreguen a la seva tasca, que estimen la seva tasca i que volen en definitiva excel·lir en el seu dia a dia. 
Cal, doncs, que tots plegats ens felicitem, no ja tan sols pels premis i per tot el que aquests representen per al teixit docent de la Conca de Barberà, cal que ens felicitem pels grans professionals que hi ha al darrere d’aquests premis.