Atur 2016, xifres per a l’esperança

Editorial

Vagi per endavant, que mentre hi hagi un sol aturat això ja representa un drama individual i, per extensió, per a una possible família, amb tot el que això comporta per a les persones afectades; però com que la realitat desgraciadament és la que és i malauradament estem en uns temps complicats i l’atur és una realitat ben present en el nostre entorn, hem d’anar-nos consolant quan les xifres baixen una mica i destacar-les quan aquestes acostumen a pujar. I és en aquest context que tot i que en són encara moltes, les persones que estan registrades als serveis públics d’ocupació, que l’any 2016 hagi acabat amb més de 160 persones menys registrades als serveis d’ocupació, és una xifra que ens ha de convidar a un moderat optimisme, però tampoc fer-nos dormir en aquesta mena d’èxit estadístic de finals de l’any 2016. I és que encara queda molta cosa per fer i cal que tots plegats tinguem les idees clares del que s’ha de fer amb els aturats que tenim registrats i els molts que sens dubte hi ha, que han perdut tota esperança i han deixat d’estar registrats, o altres que també han deixat de ser-hi per formalismes administratius. Tampoc no hauríem de perdre de vista que les societats avancen cap a una robotització que haurà de fer repensar coses com, què passaria si les màquines cotitzessin a la Seguretat Social per mantenir els salaris de ciutadania?