L’etern problema del dret a l’oci i al descans

Editorial

Aquest dimecres, el plenari de l’Ajuntament de Montblanc esdevenia polèmic,a partir d’un punt en què s’acotava la llicència de locals d’oci municipals dintre la muralla. A partir d’aquí, i sobretot en el torn de precs i preguntes per part del públic, la tensió va pujar una mica entre els presents, entre els qui creien que la mesura era per perjudicar un local en concret i impedir la seva reobertura i els qui, des de posicions de govern, defensaven el descans dels veïns, que avisaven alhora que la plaça Major seria una de les properes zones a legislar per tal de preservar-ne el descans dels veïns. Aquesta dicotomia no és nova al nostre país, i per tant Montblanc no se n’escapa, ja que al llarg dels anys diverses ciutats han anat debatent sobre el tema. Les lleis contra els sorolls i en favor del descans són cada vegada més exigents, i en aquest sentit es pronuncien algunes sentències recents, que es decanten a favor del descans. Per altra banda, està clar que Montblanc està mancat de locals musicals. Sigui com sigui, la solució mai serà fàcil i caldria acotar una zona consensuada amb l’aval d’emprenedors diversos i autoritat local. Mentrestant això no arriba, és clar que entre descans, contaminació acústica i dret a prendre unes copes fins tard, cal apostar pel descans dels veïns i veïnes.