Editorial

Darrerament, han sorgit algunes opinions al voltant de si es presta o no massa atenció a la muralla montblanquina o de si les autoritats només pensen en les pedres, de forma pejorativa, i d’altres idees al voltant d’aquestes afirmacions, que de ben segur no són el pensament general de la societat montblanquina. I és que amb el pensament fred i els números a la mà, l’aposta que en les darreres dècades s’ha fet des de les institucions per a la reconstrucció, primer, i posteriorment actuacions variades per anar tornant, a poc a poc, les muralles montblanquines a l’esplendor que es mereixen, ha estat una aposta que ha aportat molt més a la localitat que no pas tot el que hagin pogut costar les actuacions. I és que poques localitats poden presumir de no dependre de l’estacionalitat pel que fa al seu turisme, tenir uns índexs de visitants que van creixent any rere any, i, en definitiva, tot el valor afegit que les dades acaben aportant a l’economia local. La muralla de Montblanc és i ha estat, i cal esperar que ho continuï sent, el símbol inequívoc de Montblanc: un símbol que, ara, altres ciutats troben a faltar.