Editorial

Aquesta ha estat una de les setmanes més negres per a l’autogovern del nostre país, des de la seva fosca supressió una vegada les tropes franquistes van guanyar la guerra civil i començava la nefasta dictadura feixista que duraria quaranta anys i de la qual, sens dubte, encara estem vivint els efectes secundaris, ja que quan un dictador mor al llit sempre comporta, tot plegat, efectes secundaris, dels quals ara molts es penedeixen. I és que aquest dimecres, dia 20, serà recordat com el dia en què les institucions de la Generalitat van ser escorcollades i en certa forma durant moltes hores “segrestades” per part de les autoritats estatals, tot i que els fets es volguessin disfressar de meres disposicions judicials. A més a més, tot coincidia amb la intervenció dels comptes de la Generalitat, que si de facto, via Tribunal Constitucional, ja s’havia convertit en una mera gestoria de l’Estat, des d’aquest dimecres podem dir que l’autogovern de Catalunya va ser suprimit i humiliat via unes imatges que només es veuen en països on la gent desapareix i els dictadors campen com volien. L’Estat ha donat una imatge que li anirà sens dubte en contra, però Catalunya, tot i tenir el govern intervingut, és ara més forta.