Un procés que va endavant i no té aturador

Editorial

Aquest dimarts era un dia carregat de fortes emocions, com tants i tants d’altres que aquest procés cap a l’alliberament nacional ens ha fet viure a tots plegats, tot i que, i no s’ha d’enganyar ningú, ja que era el sentiment general de la població del nostre país, aquest era el dia gran; el dia de la gran esperada declaració d’independència, després del clamorós sí que va portar l’accidentat referèndum d’autodeterminació que tots plegats vam fer possible el passat d’1 d’octubre. Arribada l’hora, que tothom sap que es va retardar, de la intervenció del nostre president, Puigdemont, moltes cares van saltar d’alegria i llàgrimes, però ràpidament va arribar, en molts, un cert desencís, ja que després de la declaració de la República Catalana, amb la mateixa solemnitat el mateix president, demanava a la mesa del Parlament que es posés en suspensió la declaració durant un temps prudent, per tal que es pogués encetar un procés negociador. És clar que això va desconcertar moltes persones, però el procés cap a la nostra llibertat requeria d’aquest pas; requeria que el govern espanyol pugui quedar retratat, o no, depenent de si vol negociar o no vol negociar. I ja hem vist que no s’avenen a negociar, almenys de moment. Volen lluitar amb velles armes, contra un moviment transversal de la societat i contra una república que ha començat a caminar .