Ara, la República catalana

Editorial

Les circumstàncies han volgut que mentre estem tancant aquest editorial, Catalunya estigui vivint un dels moments més importants de la seva història. Nosaltres no ho podem saber, però potser a hores d’ara el Parlament està a punt d’aixecar la suspensió de la declaració d’independència del 10 d’octubre, o potser fins i tot hem estat convocats a unes eleccions constituents.

Sí que ara mateix sabem que tenim un país amb milers de policies espanyols i guàrdies civils. També que guardem l’horror de la violència del passat 1 d’octubre a les nostres retines. Que tenim presos polítics catalans a Madrid. Que part de la Generalitat està intervinguda. Que ens han amenaçat de prohibir els partits o els programes polítics independentistes.

Sembla, doncs, que només podem aixecar la suspensió de la declaració d’independència i preparar-nos per defensar pacíficament i fermament les institucions catalanes. És a aquest punt on ens ha abocat la prepotència, el menyspreu i la incapacitat de dialogar del Govern espanyol.

El Govern espanyol ens vol derrotats i humiliats. I també vol controlar absolutament les nostres institucions i les nostres vides. Perquè l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, que el Senat espanyol segurament aprovarà avui mateix, no és res més que això: la fi de l’autonomia catalana. 

Ara, si el Govern de Catalunya i els grups polítics que li donen suport han fet el pas endavant cap a la sobirania plena, nosaltres, els ciutadans, tenim l’obligació i el deure d’acompanyar-los. I de fer-ho com sempre: massivament, pacíficament i fermament. Per això, avui, divendres, a les 12 del migdia, tenim una cita davant del Parlament. Però és avui i els dies que vindran que tots haurem de defensar i també celebrar la República catalana.