Editorial

Aquesta setmana, les xifres de l’atur registrat a la Conca de Barberà s’han fet oficials i cal alegrar-nos-en per dos motius. El primer motiu és que les xifres continuen donant una davallada dels aturats registrats al Servei Català d’Ocupació (SOC), i l’altre motiu, que feia set mesos que les xifres no ens arribaven als mitjans de comunicació de forma directa, degut a la manca d’un conseller al capdavant de la corresponent conselleria per la desgraciada aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i la derogació del nostre govern legítim. 

Finalment, aquesta setmana hem pogut tenir la lògica alegria que les xifres ens han arribat pels cànons que mai haurien d’haver deixat d’arribar i tanmateix, perquè demostren que tot i que sigui molt poc, l’atur registrat a la Conca de Barberà ha continuat baixant i és una de les comarques del país amb un percentatge d’aturats més baix registrat del nostre país, i Montblanc, la població amb menor percentatge de totes les capitals de comarca del país.

Sigui com sigui, i sempre ho direm, mentre hi hagi un sol aturat això ja és un drama per a les famílies, i també que cal que no ens refiem que les xifres dels registrats siguin realment les xifres d’aturats que realment hi ha per aquests mons de Déu.