Mobilització sense cap dubte

Editorial

Dimarts a la tarda la Diagonal de Barcelona es va omplir amb un milió de catalans i de catalanes convocats per l’ANC i Òmnium Cultural per pressionar tant com faci falta per implementar la República catalana, mantenir el mandat de l’1 d’octubre i perquè alliberin els presos polítics catalans. Diem un milió perquè pel que sembla és el que s’ha acceptat en general com a xifra d’assistència, encara que algunes fonts apunten que són més o menys segons els seus interessos. Sigui com sigui, va tornar a ser una manifestació multitudinària que té una gran importància.
I la té per diversos motius. El primer, perquè és el setè any consecutiu que té aquesta facultat de mobilitzar famílies, amics i entitats, un cas únic a Europa i potser al món. El segon, perquè malgrat ser multitudinària, centenars de milers de persones no van provocar ni un sol aldarull ni agressió destacable, fet que demostra al món el tarannà democràtic i pacífic dels assistents i organitzadors. El tercer, perquè ha estat un gran èxit malgrat la repressió que hi ha hagut i tot el que ha passat el darrer any, que semblava que hi hauria una desmotivació de la gent i no ha estat així, sinó al contrari. Un any en què els fets han superat la ficció, un any en què les cares dels líders, tant independentistes com els del govern de l’Estat, han canviat. Ja es veurà si aquests canvis són positius o tot continua igual.