Catalunya necessita polítics a l’altura dels nous temps
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Si hi ha un fet, una imatge, que marcarà un abans i un després en la història de Catalunya, aquesta serà la milionària manifestació del passat dia 11 de Setembre, on dos milions de catalans i catalanes van demanar una cosa ben clara, mal pesi a més d’un: ser un nou estat d’Europa, és a dir, la independència. Va ser una manifestació que va marcar un punt de partida, ja que no hi vam veure només cares joves, sinó també un ampli compendi de la nostra societat civil: famílies senceres i generacions diverses, que de forma festiva, tranquil·la, pacífica, però també fermament, exigien posar punt i final a la relació amb una Espanya que tant perniciosa ha resultat per a la nostra cultura i la nostra economia.
Va ser una manifestació que va demostrar una vegada més que la ciutadania va molt més avançada que la classe política, la qual no s’esperava tenir a les mans el timó de l’esdevenir de Catalunya. Malauradament, poc hem tardat a veure que les misèries segueixen ben vives en alguns dels nostres líders polítics. Destaquem les declaracions del portaveu dels socialistes, el tarragoní Xavier Sabaté, que féu el mateix discurs que el PP. Un líder que ha perdut la catalanitat i que només fa que augmentar la fractura en el si del PSC. Un altre, Joan Herrera, el líder d’Iniciativa-els Verds que no es va assabentar que la manifestació de Barcelona era per demanar la Independència. No s’hi val embolicar altres assumptes!
La pancarta de la Diada de l’Onze de Setembre era ben clara. Les declaracions del líder d’ICV és fer el joc a la caverna mediàtica de l’Estat espanyol.
El primer pas està fet. La nostra classe política ha d’entendre el que vol el poble de Catalunya i ha de tenir clar que no s’hi val a jugar, que les coses a partir d’ara s’han de dir pel seu nom, perquè no es pot perdre una oportunitat històrica com aquesta. Sabem que no ens ho posaran fàcil, per això intentaran dividir-nos, per això intentaran el joc de la por... Però totes aquestes històries ja ens les coneixem. Necessitem polítics valents i honestos i, si no, que es quedin a casa i deixin pas a una nova fornada.
Va ser una manifestació que va demostrar una vegada més que la ciutadania va molt més avançada que la classe política, la qual no s’esperava tenir a les mans el timó de l’esdevenir de Catalunya. Malauradament, poc hem tardat a veure que les misèries segueixen ben vives en alguns dels nostres líders polítics. Destaquem les declaracions del portaveu dels socialistes, el tarragoní Xavier Sabaté, que féu el mateix discurs que el PP. Un líder que ha perdut la catalanitat i que només fa que augmentar la fractura en el si del PSC. Un altre, Joan Herrera, el líder d’Iniciativa-els Verds que no es va assabentar que la manifestació de Barcelona era per demanar la Independència. No s’hi val embolicar altres assumptes!
La pancarta de la Diada de l’Onze de Setembre era ben clara. Les declaracions del líder d’ICV és fer el joc a la caverna mediàtica de l’Estat espanyol.
El primer pas està fet. La nostra classe política ha d’entendre el que vol el poble de Catalunya i ha de tenir clar que no s’hi val a jugar, que les coses a partir d’ara s’han de dir pel seu nom, perquè no es pot perdre una oportunitat històrica com aquesta. Sabem que no ens ho posaran fàcil, per això intentaran dividir-nos, per això intentaran el joc de la por... Però totes aquestes històries ja ens les coneixem. Necessitem polítics valents i honestos i, si no, que es quedin a casa i deixin pas a una nova fornada.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres